O definiție pentru Plăcintă
Enciclopedice
PLĂCINTĂ subst. 1. – (Buc); – Stan (16 B IV 295); Plăcințeni s. (Dm). 2. Plăcentă, Ioan (17 A III 96).
Intrare: Plăcintă
PLĂCINTĂ subst. 1. – (Buc); – Stan (16 B IV 295); Plăcințeni s. (Dm). 2. Plăcentă, Ioan (17 A III 96).