Definiția cu ID-ul 969271:
Enciclopedice
MANCĂ subst. mold. „doică”, și MANCAȘ. 1. Mancă f., mold. (Sd XI 87). 2. Mancu b. (Hur); – (Diac (16 B VI 189); – mold. (17 A II 233) 2. Mancaș, fam., mold. (Șez); Mancăși, Ion (Sd XXII 333); Măncaș (Sd XVI). 3. + -oi: Mîncoi s.
Exemple de pronunție a termenului „mancă” (1 clipuri)
Clipul 1 / 1